VÍDEOS PER SOMIAR

Si fa unes setmanes parlàvem del col·lectiu Kinfolk, de com les seves fotografies i especialment vídeos ens fan somiar amb una vida sense complicacions, de sopars a la llum d'espelmes i amb bona companyia, avui havíem de parlar del seu equivalent català: els anuncis d'estiu de l'Estrella Damm.  

No em digueu que en veure'ls no comenceu a olorar l'estiu (tot i que encara no haguem gaudit gaire de la primavera). El d'aquest any m'agrada molt, potser perquè no ens situa en un punt específic en el mapa (no tots podem passar l'estiu a Menorca, en un veler a la Costa Brava o qualsevol d'aquestes platges de somni). Aquest any aquesta colla de gent tan guapa i tan animada  es reuneixen a fer una paelleta en una piscina, molt més assequible no? Lo del concert en directe, la marxa que porten tots i lo hipsters que són ja és més complicat de trobar, però bueno, dóna bon rotllo. 

Aquí el teniu pels que no l'hagueu vist encara:

Bon cap de setmana!

Mònica

LAMPEDUSA

Lampedusa és una petita illa italiana d'uns 20 kilometres quadrats que es troba  al Meditarrani, entre Sicília i Tunísia. Perquè  us feu una idea i la situeu al mapa...

via

La part Nord de l'illa està formada per penya-segats, mentre que al Sud hi trobem  platges de sorra blanca i fina i aigües turquesa. La més famosa és la de la "isola dei Conigli" o illa dels conills, que alguns l'han definit com la millor platja d'Europa. Però tot i el color de les aigües, no té massa a veure amb les Balears. 

El paissatge de càctus i roques em recordava al del Cabo de Gata d'Almeria i els colors de les cases són els típics del Nord d'Àfrica.

Com veieu, un dels avantatges d'anar a Lampedusa aquesta època de l'any és que gairebé tindreu l'illa per vosaltres. Això també té els seus inconvenients. Molts restaurants i molts hotels i altres servéis turístics encara estaven tancats, i al ser una illa acostumada a rebre turisme bàsicament italià, nosaltres èrem l'anècdota.  Tot i això, no tenim pas cap queixa del tracte de la gent, al contrari. Tothom estava disposat a ajudar-te (no espereu trobar noms als carrers, guies...) i fins i tot en algun lloc ens van convidar a caramels, tiramisú...
Igualment, penso que un dels gran encerts que vam tenir va ser anar a dormir a la casa de Paola i Melo, a cala Pisana.  Són una parella una mica bohèmia que han adaptat la seva casa (a tocar de platja) per rebre convidats. En total hi ha quatre habitacions, totes decorades al detall i amb moltes coloraines, que donen a una terrassa del mateix estil. La part del darrera de la casa, és un jardí amb amaques, sofàs i molts gatets!  
Ells ens van facilitar tota la informació que necessitàvem sobre la illa, ens van llogar un dels seus cotxes (supereconòmic) i fins i tot ens van convidar una nit a sopar amb ells i uns altres amics de l'illa, sopar típic sicilià! Oh, esmorzar amb aquestes vistes...

Us deixo unes quantes fotos més. Si us interessa o teniu pensat anar-hi i teniu qualsevol dubte, aquí estic!



Veig aquestes fotos i me'n tornaria ara mateix. Això fins que recordo la temperatura de l'aigua, congelada! 

;-P

Mònica

CÓRRER EN COLORS

Com ja us he comentat algun cop, no soc una persona aficionada a l'esport. Ho he intentat, però sempre ho he deixat córrer. De fet, ara estic en una d'aquelles fases em que em plantejo tornar-ho a provar, però bé, ja veurem...

Tot i no córrer ni participar en curses, a vegades hi vaig per acompanyar amics o família que hi competeixen. La veritat és que l'ambient és fantàstic i s'enganxa aquest esperit esportiu.

Però a mi el que realment m'agrada d'anar a les curses és les fotos que hi puc fer, sobretot les fotos com les que us deixo avui en el post. Les bambes de colors llampants s'han posat de moda, i són una delícia per als meus ulls darrere la càmera.

M'encanten aquestes combinacions de colors, escollits personalment per cada corredor, i que sumades fan quadres com aquestes.

 

Aquestes fotos corresponen a la cursa feta aquest passat diumenge a Barcelona, organitzada per la cadena de gimnasos DiR (es veu que les sigles volen dir "deporte y recreamiento", flipa) i la Guardia Urbana de la ciutat.

 

De fet van ser unes poques instantànies les que vaig poder fer, perquè no volia fer esperar al grup amb el que anava, però ja n'hi va haver prou per treure'n una mostra. Tot i així em vaig quedar amb ganes de més, i crec que a les properes curses on vaigi m'hi posaré més estona, a veure què surt.

 

Només espero que aquesta moda de les coloraines no acabi aviat, de fet, amb el que valen unes bambes, no crec que la gent se les canviï molt sovint...no se si tots se les deuen canviar cada sis mesos, que és el que es recomana.

 

També és curiós veure les marques de les bambes, la cosa està entre dues que ja podeu imaginar quines són, però alguns (pocs) opten per marques alternatives.

 

La fotografia fa veure les coses des de una altra perspectiva, oi?

Marina

ELS DILLUNS NECESSITEN MÚSICA

Avui l'entrada va dedicada a The National, perquè han tret nou disc i perquè aquest cap de setmana m'ha donat per escoltar-los bastant. Per mi és un d'aquells grups que necessites escoltar vàries vegades fins que els trobes el punt i t'enamores. Al menys és el que m'ha passat a mi. Fa anys que algunes de les seves cançons es van colar a les meves llistes de reproducció i  van passar desapercebudes fins que  en un moment determinat et quedes amb una frase, una melodia, i t'encanten. Tot i això, fins  fa uns mesos no havia posat cara a aquesta veu tan profunda i quan vaig veure el cantant va sumar punts, la veritat, quin tio més elegant no?

Aquí teniu un enllaç amb la seva última cançó, però avui prefereixo posar un vídeo que per mi resumeix força l'essència del grup, i subtitulat!

Venga, i una altra, perquè es preciosa. 
(M'encanta el contrast entre el cantant i el bateria, que sempre fa unes pintes...)

Que tingueu molt bon dia!

Mònica

DIVENDRES

Hola gent! Torno de les vacances portant una mica la contrària, serà el sol o els aires de Lampedusa. Ja us explicaré.

Així que en lloc de dilluns, la música la posem el divendres i aquest cop per a variar una mica i també per portar la contrària al "modernisme hipster" del Primavera Sound que es celebra aquests dies a Barcelona, les cançons d'avui són SÚPER COMERCIALS, i les dues m'encanten, de moment, perquè és el que tenen les radiofórmules: s'enganxen ràpid i ràpid les avorreixes. Però de moment encara estic en fase d'enamorament així que aquí les teniu i a sobre subtitulades.  No us acostumeu eh? ;-P

Rihanna - Stay




I l'última del Justin Timberlake - Mirrors 
(Déu meu, el Justin al blog!  Potser si que m'ha agafat una insolació...)




Bon cap de setmana!

Mònica

UNA CISTELLA PER A LA JÚLIA

Per fi he acabat el cabàs per a les joguines de la Júlia. Aquest va ser un encàrrec de l'Anna, que volia un cistell ben gros per a poder posar-hi les joguines que la seva filla Júlia de 2 anyets tenia repartides pel menjador de casa.

L'Anna va triar el color, un vermell amb un toc taronja que donava molt caliu i era divertit alhora.

Aquí teniu les fotos, hi he posat dins una mica de roba per tal que us pugueu fer a la idea de com queda quan està ple.

Ha quedat ben bonic i tant la mare com la filla estan ben contentes!

Si voleu el patró i la mida de l'agulla i saber on comprar els materials, només cal que m'ho feu saber. Si teniu una mica d'experiència amb el ganxet (o crochet) veureu que és fàcil de fer, i si sou principiants tampoc us costarà gaire aprendre'n.

Les nanses li donen un bon acabat i acaben de completar la peça, oi?

Fins aviat!

Marina

EL MILLOR PASTÍS / COCA DE XOCOLATA

Aquest pastís és el millor pastís de xocolata que he fet i menjat mai. Jo soc una mica especial amb el tema del dolç, no és una cosa que m'apassioni menjar, però sí que m'agrada molt fer postres.
Aquest pastís també podria ser una coca per menjar a la tarda-vespre entre amics, caipirinhes i gintonics...al jardí de casa sota el solet...
Té molt gust de xocolata però no es fa gens pesat, és molt i molt suau i espojós, i un pel humit, gens ressec, una delicia!

Som-hi va, la recepta:

Ingredients

400 grams de mantega a temperatura ambient
100 grams de xocolata negra de fondre
60 grams de cacau en pols
6 ous
360 grams de sucre
2 paquets de llevat químic
260 grams de farina
6 cullerades de llet a temperatura ambient

Per a la cobertura

80 grams de mantega a temperatura ambient
60 grams de sucre en pols
30 grams de cacau en pols

Procediment

Preescalfeu el for a 180 graus. Cobriu el molle amb una fina capa de mantega i farina per a poder-lo desemmotllar fàcilment un cop finalitzada la cocció.

En un cassó petit foneu la mantega fins que sigui líquida, afegiu la xocolata de fondre a trossos i aneu-ho rememanant fins que estigui tot fos.

Bateu els ous i el sucre fins que quedi una barreja lleugera i escumosa. Afegir-hi la barreja de mantega i xocolata fosa. Sense deixar de remenar abocar-hi la farina tamisada, el cacau en pols tamisat i el llevat tamisat. Finalment afegir-hi la llet.

Ho enfornarem durant 45 minuts. Passat aquest temps anem vigilant com està la massa clavant-hi un escuradents. Si encara està crua la deixarem una estona més, tot dependrà del forn.

Per a la cobertura, barrejarem tots els ingredients fins que es formi una pasta.
Un cop el pastís està fred (és important que estigui fred), amb una espàtula el cobrirem amb aquesta barreja.
Després ratllarem xocolata de fondre amb un ratllador per a que quedin a sobre del pastís les virutes que veieu a la foto.

 

Ah! Si us passeu amb la cocció us quedarà bo, però serà més tipus pa de pessic.

 

Proveu de fer-lo, no us en penedireu! ;)

 

 

Marina

COSES CURIOSES

Via: desconegut

Per aquestes alçades espero estar torrant-me al sol com una sargantana en una platja italiana, però per si de cas em trobeu a faltar aquests dies,  he deixat preparada una entrada de coses curioses per començar el cap de setmana rient una mica.  

Començarem amb coses interessants  i acabarem desvariant amb els links més ridículs i frikis que he trobat per Internet, som-hi!

• No us sembla que els llocs abandonats tenen un encant particular? Aquí en teniu 30 d'espectaculars.
• M'encanta aquesta versió dels Lumineers cantada per aquestes dues nenes. 
• Això si que és una curiositat, la pel·lícula més petita del món, movent àtoms!
• Jajaja, el que fa la música! Mireu com canvia la sèrie "Game of Thrones" amb la música de la sèrie "Friends".
• Boníssima la cara del Michael Buble quan sent cantar aquest noi de 15 anys!
• Un resum d'història musical en 4:30 minuts.
• Homes + gats, trieu el que més us agradi noies!
• Acabem com sempre amb els vídeos més ridiculs que he trobat:  un gat amb disfressa de tauró damunt d'una "roomba" perseguint un ànec.  Res més a dir.
• El segon i últim, recordeu les cabres que cridaven com a persones? Doncs ara també canten!

Bon cap de setmana!


Mònica

AL VERSIÓ RAC1

Divendres passat vam passar una tarda molt divertida. Vam anar de públic al programa de ràdio Versió Rac1 de l'emissora RAC1. El programa, conduit per Toni Clapés, es fa de dilluns a divendres de 16 a 19 hores.
Els divendres tenen públic al l'estudi, unes 20 persones que acompanyen al Toni Clapés i als seus companys d'equip durant les tres divertides hores que dura el programa. Una bona combinació d'humor i actualitat que fa 16 anys que s'emet i que, si no ho heu fet ja, heu d'escoltar si voleu passar una bona estona.

Mai havia format part del públic d'un programa de ràdio, i només per experimentar-ho i veure com funciona la ràdio per dins ja val la pena apuntar-s'hi. Amb unes poques setmanes d'antelació vam enviar un mail a la producció del programa i ens van trucar per anar-hi.

La conducció del Toni Clapés és genial, es nota que és un equip compenetrat i que gaudeixen del que fan. Els personatges que hi intervenen i l'espontaneïtat constant combinada amb un guió que dóna peu a l'improvisació, formen un espectacle complert i que de fet, a nosaltres ens fa riure molt.



I aquí estem l'Albert i jo amb tot l'equip després del programa. Tots van ser molt amables i pacients amb els visitants.

Aquí estem entre el públic! Una gent molt maca vinguda de tot arreu que també van gaudir molt de la tarda.




En definitiva, un espectacle que no us podeu perdre, i una de les coses gratuïtes i de qualitat que queden en aquesta vida!

Marina

SORPRESA SORPRESA...

via

Recordeu que la setmana passada us vaig comentar que els amics m'havien regalat una maleta? Doncs un altre dels regals (aquest cop de la family) era un viatge sorpresa, a Lampedusa!

O sigui que demà quan plegui de la feina me'n vaig cap a Barcelona i si no hi ha res de nou fins dilluns a la tarda estaré en aquesta preciosa i minúscula illa italiana.

Espero que ens faci bon temps perquè en aquests moments només puc pensar en sol, platja i mar. Ja us explicaré quan arribi!

Algú de vosaltres hi ha estat?

 

LAMPEDUSA from ZAGOLA on Vimeo


Arrivederci!

Mònica

LA NOVA TAULA DE MENJADOR

Per fi tenim acabada la taula del menjador, visca! Després de molt pensar, imaginar, buscar, provar i decidir... però el resultat ens encanta i ha valgut la pena el procés.

Volíem gastar pocs diners, una taula petita però ampliable, de colors clars i handmade (s'ha de dir així si vols molar).

En realitat tenim la mateixa taula de sempre però hi hem fet moltes modificacions. Fa anys vam comprar la taula Bjursta de Ikea (la que té el 50 % de la població...ja se sap, bo, bonic, barat...) i ja n'estàvem més que tips. A més ocupava massa lloc.

via

El primer pas va ser polir tota la superfície de la taula i les potes. Aquesta taula és de fusta massissa (o almenys ho era quan la vam comprar) i al polir-la queda la fusta de pi clara al descobert. Hi ha força feina a polir (molta) però la polidora elèctrica ho facilita (bé, és impossible fer-ho a mà).

 

Un cop polida i després de passar un drap humit per tot arreu per tal de treure la pols i les restes de fusta, vam pintar-la amb esmalt acrílic brillant blanc. Primer hi vam posar una capa de imprimació ja que aquesta fusta és molt i molt porosa. Sense la imprimació hauríem hagut de fer moltes més capes de pintura.

Un cop seca la pintura blanca, vam fer una capa de vernís incolor mat a la part baixa de les potes que com veieu a les fotos no vam pintar de blanc. Aquest efecte és porta bastant i a mi personalment m'agrada, ja que conserva visible una part de la fusta original.




La part de la reducció de la taula la va fer l'Albert. La taula inicial feia 1,40 m de llarg quan estava plegada, i la va reduir a 1 m. Ara ocupa l'espai adequat, hi poden seure còmodament 4 persones com abans i la podem ampliar a 6 persones.

 

Com podeu veure les cadires són diferents, m'agraden les cadires diferents per la taula. Tenim 4 cadires, totes diferents, així no ens avorrim.

  

Us agrada? ;)

Marina

ELS DILLUNS NECESSITEN MÚSICA

Bon dia! Que tal el cap de setmana? A Lleida hem estat de Festa Major, potser per això avui em ve de gust  començar la setmana amb una mica d'alegria.

Heu escoltat l'última de Daft Punk? Aquí la teniu.



I continuem ballant amb Capital Cities




Bon dilluns i bona setmana,

Mònica

DISSABTE... FOTOS I FLORS

Dissabte de fotografia i flors... aquesta és per vosaltres.

Marina

DIVENDRES

És divendres! Us deixo una cançó per a que comenceu a saltar i ballar :)

Bon cap de setmana!!





Marina 

JO ESTIMO TV3

Des de Sopa Normal volem recolzar i donar veu a aquesta iniciativa popular que promouen els treballadors i treballadores de TV3 i Catalunya Radio: Tinc ganes de veure't.

 

Tinc ganes de veure't és un acte reivindicatiu de caràcter festiu i familiar per a defensar una televisió pública i de qualitat al nostre país.;una televisió i radio que han de fer front a unes fortes retallades.

 

La festa s'ha finançat íntegrament amb els donatius dels treballadors i hi participen desinteressadament molts artistes, músics, periodistes, còmics, presentadors, etc...

 

Tant a la televisió com a la radio hi treballen moltes persones que estimen la seva feina i fan possible cada dia que puguem gaudir d'una programació a l'alçada del país que representa.

 

 

Cito del seu blog:

 

 

L’acte, gratuït i obert a tothom, se celebrarà al Moll de la Fusta de Barcelona.

La festa començarà a partir de les 12.00 am i acabarà a les 20.00 pm i constarà de tres franges diferenciades:

 

 

 ■Matí, de 12.00 a 14.00: Actuacions infantils i juvenils, amb Macedònia, la Coral de Sant Jordi, Dani Jiménez i Always Drinking Marching Band. Es comptarà amb un taller de maquillatge i inflables per als més petits.

 ■Migdia, de 14.00 a 16.00: Dinar en què se servirà paella. També hi haurà servei de bar, entre d’altres.

 ■Tarda, de 17.00 a 20.00: Noves actuacions i concerts. Comptarem amb la presència d’Els Catarres, Quimi Portet, Txarango, Sanjosex, Mazoni, Andrea Motis i Joan Chamorro, Andreu Rifé, Teràpia de Shock, Mishima, Lax’n’Busto, Pastora, Gossos, Macaco i Gerard Quintana.

 

 

 

 

També s'hi recolliran signatures per recolzar la iniciativa.

Us poso el programa del dia.

 

via

  

Jo no m'ho perdré! Vindreu?

 

Marina

30

Com us vaig prometre aquí teniu algunes fotos del cap de setmana. 

El divendres vaig celebrar l'aniversari amb la família però amb les presses em vaig oblidar la càmera a casa (ups!) així que no hi ha fotos d'aquell dia. Per compensar us  en porto unes quantes del dissabte a la nit. 

Fa unes setmanes va ser l'aniversari de l'Albert i com no ho vam poder celebrar en el seu moment, vam decidir fer la festa conjunta, així que no patiu si veieu que al pastís posa "felicitats Mònica i Albert", no he canviat de parella ;-P

Una de les sorpreses de la nit va ser muntar un "photo call" (gràcies Anna!) així que els riures i les fotos tontes estaven assegurades, i quin goig que fem!

Aquí el Juanjo i jo, moníssims!

Una nit genial i amb molt bona companyia, però faltaves tu Marina! 
De nou, moltes gràcies a tots petardos! Em vau fer molt feliç.


Per molts anys més!

Mònica

Pd: Per cert, em van regalar una maleta molt xula! Ben aviat us explico per què...