GADGETS

Avui nova tongada de gadgets!

Us vull parlar d'aquesta cistella que fan a Malices, i que podeu comprar també a Vinçon. Es tracta d'una cistella que incorpora cintes de cuir i anelles d'acer per tal de poder-la col.locar a la bicicleta. Trobo que és una bona idea per anar a comprar. No és excessivament gran, però ho és més que les típiques cistelles de barretes de ferro que duen les bicis, a més, aquesta es posa i es treu per tal de poder-la dur a dins la botiga i després posar-la a la bici.
Té dues nanses de mà i una nansa llarga per dur-la a l'espatlla, i la corretja de sobre té dues posicions per tancar-la més o menys, segons la quantitat de productes que hi porteu. 

via

 

Els apassionats de les bicis segur que ja coneixeu Moma Bikes, però avui us vull ensenyar les Fixie. Potser ja les deveu haver vist per la ciutat, a Barcelona n'he vist unes quantes, i al viatge a New York també en vaig veure d'aquest estil. La veritat és que són unes bicis diferents tant per estil com per funcionament. Realment tenen un aire minimalista i simple alhora que elegant. En quant al funcionament la principal diferència en referència a les bicicletes que hem utilitzat sempre aquí, és que les Pixie poden anar marxa endarrere i no tenen frens. El primer cop que vaig provar aquestes Bicicletes va ser a Nimega (a prop d'Amsterdam), quan vam anar a veure a una amiga, la Laia, que estava allà d'Erasmus. D'això ja en fa uns quants anyets...Tant al centre com al nord d'Europa fa molt de temps que les utilitzen. A nosaltres potser ens costaria acostumar-nos-hi, però si voleu veure'n els avantatges, mireu el següent vídeo.

via

I continuem amb temes relacionats amb els Països Baixos? Doncs aquí tenim Graypants. Tres joves d'Amsterdam són els creadors d'aquestes làmpades creatives i ingenioses que ho tenen tot, estètica, reciclatge i ecologisme. És un clar exemple de que una idea pot ser un èxit. El preu de les làmpades és força elevat... això sí.
Si amb veure-les a la web no en teniu prou o no veieu prou bé el producte, us podeu apropar al Federal Cafè, a Barcelona, un dels meus llocs preferits i dels que ja hem parlat al blog. Ells les tenen penjades a la planta de baix, sobre la taula compartida i hi queden de meravella. Si quan les veieu de dia són maques, espereu a veure-les enceses a la nit, són precioses.

 

via

via

 







I aquí teniu un vídeo de com va sortir la idea i com es fabriquen aquestes llums originals.

What is Graypants? from Shep Films on Vimeo.


Bé ara teles, i no pas unes teles qualsevol. Marimekko fabrica teles des de Finlàndia plenes de llum i color. Podríem dir que no són aptes per a gent avorrida. Ideals per a nenes i nens i per a vides alegres, tenen teles, robes per la llar, cortines, coixins, peces de vestir, tovalloles, llençols... i tot allò que es pugui imaginar amb roba. Els seus productes no són fàcils de trobar per aquí, com passa amb molts productes nòrdics o americans :( però esperem que arribin aviat...mentrestant gaudiu d'aquestes fotos i de la seva web. Ah, segurament us recordaran a algunes teles de Ikea...

via

via

I això és tot per ara ;)

Marina

ELS DILLUNS NECESSITEN MÚSICA

Hola! Com ha anat el cap de setmana? 

Nosaltres teníem pendent fer una escapada a la muntanya però com el temps no acompanyava massa (hem tingut pluja tres dies seguits) vam decidir fer un cap de setmana tranquil·let a casa. 

Tot i això, dissabte per la nit vaig anar a un festival de dansa del ventre molt a prop de Lleida. Aquest cop no participava, així que vaig poder gaudir sense nervis de les actuacions i descobrir en directe ballarines com l'Ana Siscar, vaig al·lucinar! I tremolar una mica també, perquè em sembla que no us ho he comentat per aquí, però una de les meves últimes fricades ha estat apuntar-me a un campus intensiu de dansa del ventre a principis de setembre. Pel que vaig sentir el dissabte, el nivell de les participants serà força alt i ja m'està entrant mal de tot! Ja us contaré quan arribi el dia...

En fi, que posem música no? Amb la pluja han tornat les cançons tranquil·letes i melancòliques. Aquests són dos descobriments d'aquesta setmana,  espero que us agradin: 

The Late Call

Kodaline

 Bon dilluns i bona setmana!

Mònica

DESPRÉS D'UN ANY I MIG... JA TENIM FACEBOOK!

L'entrada d'avui és per desitjar-vos molt bon cap de setmana però també per informar-vos que finalment hem obert una pàgina de Facebook! 

Si, si, només ens ha costat una any i mig i 350 entrades, ehem...

La qüestió és que si voleu estar al dia del que anem penjant al Sopa Normal i deixar els vostres comentaris,  aquesta és una bona manera. 
Només heu d'anar al següent enllaç i prémer "m'agrada", i ja està!

https://www.facebook.com/SopaNormal

Us esperem...

 
Molt bon cap de setmana!
 
Mònica

SANT JORDI 2013

Dimarts, dia de Sant Jordi, va fer un dia preciós. Els carrers plens de roses vermelles (aquest any el vermell ha guanyat a les roses de coloraines antinaturals) i llibres i gent i nens i nenes, i autors...
És una llàstima que un dia així sigui laborable, però almenys és un dia laborable diferent. Nosaltres vam anar als jardins del Palau Robert de Barcelona a veure en directe l'emissió del Versió Rac1 i després a passejar per Passeig de Gràcia i un trosset de la Rambla Catalunya. Jo vaig tenir la meva rosa preciosa, sense paper ni espiga ni floritures (com a mi m'agrada, una rosa preciosa per si sola) i l'Albert el seu llibre, aquest any "Indecències" d'Alan Bennet.

Després vam anar a la llibreria La Central, plena com un formiguer. Però no hi anàvem a comprar cap llibre, hi anàvem a berenar al cafè que hi ha al pis de dalt, que és molt bonic, amb una vidriera gegant i una terrassa acollidora. Estava pràcticament buit... que bé! Sant Jordi a Barcelona pot ser agobiant, però no ho és si et saps moure i anar als llocs adequats. Fins i tot, allunyats del bullici del pis de sota i del carrer, a la taula del costat seia el poeta Joan Margarit, signant llibres, i atenent a lectors espontanis que se'l trobaven allà casualment.

Bé, espero que hagueu passat una feliç diada!

Marina

UNA DE CINEMA: Catfish, el documental

Fa dies que sentia a parlar d'un programa de la tele que és diu "Catfish"  (crec que de la MTV) on el presentador, Nev Schulman, ajuda a diferents persones a desemmascarar qui s'amaga al darrera de falsos perfils online.

No havia vist mai cap episodi però m'imaginava algo sensacionalista i potser falsificat (sí,  crec que tot el que passa a la tele és mentida, sobretot les notícies...), però havia sentit que el mateix presentador havia passat per l'experiència de ser enganyat online. 

Una tarda tonta de la setmana passada, amb poques ganes de fer res em vaig trobar un enllaç per veure un documental anomenat com el programa "Catfish" en el que explicaven la història de Schulman, i vaig decidir donar-li una oportunitat... Guau! Vaig flipar en colors.

Tinc els meus dubtes de si la història és real o no, però com molts cops la realitat supera la ficció i em puc creure perfectament que la ment humana dóna per això i més, la donaré com a bona.

El documental de l'any 2010, està dirigit per Henry Joost i Ariel Schulman (company de feina i germà de Nev respectivament) i aquí us deixo l'argument del documental: 

"Nev, un Fotograf de 24 anys que resideix a Nova York, es contactat  per Abby, una nena de 8 anys que viu al Michigan rural, que li demana permís, a través de Myspace, per pintar una de les seves fotos. Quan Nev rep el quadre de la nena, que resulta ser fantàstic, aquest comença una amistat amb la família de l'Abby. Amb el temps, aquesta amistat es converteix en alguna cosa més quan en Nev inicia una relació sentimental amb Megan, la germana gran de la nena. Impulsat per algunes revelacions sorprenents sobre la Megan, Nev i els seus amics s'embarquen en un viatge per carretera a la recerca de la veritat."

No us vull explicar massa per no treure la sorpresa. Només apuntar que és impressionant el "pastel"  amb que es troba el pobre noi, que per cert, si el que surt a la peli és real, és un encaaaant! Jo no sé com hauria reaccionat. I sobretot, sobretot, no deixa de sorprendre'm la ment humana...

Heu vist el documental o el programa?

Us deixo aquí el trailer: 

I aquí un enllaç per si la voleu veure online. Val molt la pena i passa el temps volant!

;-P

Mònica

SOL I JARDÍ

Aquest cap de setmana he estat a casa, al poble. Dinar al jardí sota el sol càlid (no calorós), arbres, aigua, flors...què més es pot demanar? ah si! que la setmana passi ràpid i que arribi el pròxim cap de setmana!

Ara tot està tan bonic!!

De mentre, però, ens conformarem amb voltar una mica per la ciutat que avui també es vesteix de gal·la. Aquí teniu l'entrada de l'any passat  per si voleu fer memòria.

Que tingueu molt bona diada de Sant Jordi!

Marina

ELS DILLUNS NECESSITEN MÚSICA

La primavera la sang altera  i això es reflecteix directament en aquesta secció, perquè la selecció musical d'aquestes últimes setmanes no pot ser més variada...

Avui posaré un tema força diferent del que acostumeu a veure per aquí però és que aquest cap de setmana m'he fet un fart d'escoltar-lo allà on anava, i com s'enganxa de mala manera t'acaba agradant i tot. 

La cançó parla bàsicament dels avantatges de comprar roba de segona mà (molt profund, ho sé), de les gangues que et trobes i bàsicament se'n fot una mica d'aquesta moda hipster de vestir com els nostres avis, així que aquí la teniu: 

I per reafirmar el que us deia de la incoherència musical, ara us deixo un altre tema que no té res a veure amb l'anterior, aquest cop un d'aquells vídeos curiosos en que per art de màgia s'uneixen dues formacions musicals i fan coses com aquesta:

The Temper Trap + Mumford and Sons

Bon dilluns, bona setmana i feliç Sant Jordi!

Mònica

AI MARE!

Només us vull ensenyar això, el vídeo d'un paracaigudista Noruec que travessa volant la roca Foradada de Montserrat. Suposo que abans de fer això es devia acomiadar de família i amics.





Per favor, si el cap de setmana feu esports d'aventura, ni se us acudeixi fer una barbaritat com aquesta...

Bon i tranquil cap de setmana a tots! Jo només veient això ja he fet tot l'esport que el meu cos aguanta ;p

Marina

BANDAUTORS AL PALAU

Aquest passat dissabte vam anar al concert que Quart Primera oferia al Petit Palau de la Música Catalana de Barcelona, un espai preciós de tots i per a tots que programa el cicle Bandautors.

Bandautors pretén reunir bandes, grups i cantautors reconeguts i tanmateix valors emergents de la música catalana que actualment està en ebullició i d’on neixen grups com Quart Primera.

El concert, familiar i proper, que presentava el seu nou disc “Pel.lícules”, va incloure tant les noves peces com algunes de l’anterior disc i alguna que altra curiositat...

El millor amb diferència la veu de Pere Jou, tret distintiu i característic que dona color a aquesta banda.

El pitjor el so, la part tècnica que pel motiu que sigui, deixava força que desitjar.

Us deixo aquestes cançons per a que pugueu tenir una petita mostra, del que podreu escoltar amb Quart Primera.



Marina

FUNDA PER A TABLET I MÒBIL

Aquí teniu les instruccions per a fer-vos una funda per al mòbil o la tauleta. És ben facileta de fer i pràctica!

Només necessitareu una mica de feltre ni massa prim ni massa gruixut, tot i que això va al vostre gust. Col·loqueu l’aparell electrònic a sobre i agafeu la mida per a poder calcular la llargada i amplada de cada cara de la funda, penseu que per l’amplada heu de deixar uns dos o tres mm més per tal de cobrir els costats de l’aparell i que un cop cosida entri a la funda sense dificultat.

Col·loqueu agulles per marcar on després posareu la basta abans de passar a la màquina de cosir.

Un cop embastada doblegueu-la pel mig i comenceu a cosir amb el color de fil que vulgueu fent més costura a les puntes per a assegurar-vos que el cosit no es desfarà.

Un cop enllestit només quedarà tallar el sobrant de feltre. És important fer-ho amb unes tisores especials per a roba, així us quedarà un tall més definit i acurat.

I llestos! Evitarà que els dispositius es ratllin o es facin malbé i estalviareu calerons, que les fundes són caríssimes! ;)

 

 

Marina



COSES CURIOSES

via  Mr. Kate

Ja teniu aquí una nova edició de desastres i curiositats que he anat trobant per internet. Avui sense fil conductor, comencem!

• No fa res que hem deixat endarrera la Setmana Santa. Sabeu que ens alguns països la tradició és que "el conillet de Pasqua" porta regalets als nens? Es veu que seguint la idea de fer-se fotos amb el Pare Noel, els nens també es feien fotos amb el famós conillet. Mireu les fotos (hi ha 5 pàgines, totes imprescindibles). Trauma infantil assegurat.
• Parlant de nens traumatitzats, d'això se'n diu fer una entrada triomfal...
• Venga, ara algo útil i bonic. M'estic plantejant fer-me amb un bon assortit de washi tapes per un projecte que vull fer i  buscant per internet he anat trobant altres idees ben xules: com aquesta bici, aquestes ampolles "floreros", o qualsevol d'aquests projectes.
• Cansades de webs de moda on la bloguera de torn ens ensenya "el seu outfit" fent morritos? Aquí teniu una alternativa. Aquest senyor si que té un estil fresc i eixerit!
• I parlant de coses forçades, oh les autofotos... Si ja fan una mica de vergonyeta de veure, imagineu les que es fa la gent fent veure que dorm i que a sobre t'enxampin! Tierra trágame!
• Vinga ara uns  vídeos. El primer, un experiment que combina l'aigua i el so, molt xulo!
• I el segon, un altre efecte òptic, aquest cop en forma de ball (m'encanta la cançó ;-P). Ja sabeu què fer al proper festival del poble amb les amigues!
  

I això és tot per avui!

Fins aviat, 

Mònica

DOLÇA PRIMAVERA

mmmm....primavera! les imatges parlen per si soles. El bon temps ens ha visitat aquest cap de setmana i ho hem aprofitat: esmorzar, aperitiu i migdiada al solet, Pinterest, sabates fora i el piular dels ocellets de fons...
 
Sembla que aquesta temperatura començarà a ser habitual, així que: bona primavera a tots!

 

 

Marina

ELS DILLUNS NECESSITEN MÚSICA

Oh, quin cap de setmana de primavera! Quin gust caminar pels carrers sota el sol amb la caloreta, l'olor de les flors i la jaqueta que fa nosa. Sóc una de les afortunades que no té al·lèrgies primaverals així que per mi aquest temps és perfecte. Sembla que el món es desperta i el calendari comença a emplenar-se de cites i coses a celebrar. Avui mateix tinc un sopar d'aniversari a casa. I'm happy!

I com estic de bon humor, em ve de gust escoltar música de bon rotllo com aquesta. 
Avui us porto dos grups catalans. 
El primer, un parell de nois una mica frikis com el nom del grup, però suposo que aquesta és la gràcia. He de reconéixer que tot i que canten en català de vegades sóc incapaç d'entendre el que diuen i que potser són d'quells grups que t'encanten (com a mi) o els odïes (crec que el Juanjo estaria aquí). Avui us deixo el nou senzill però la cançó amb que els vaig conéixer és aquesta.

Pulpopop

I continuem amb l'última dels Manel i l'amor que torna a la ciutat, també molt primaveral.

Manel

Bon dia i bona setmana!

Mònica

VÍDEOS PER SOMIAR: Kinfolk

Per celebrar que ja és divendres, avui  us porto una mica d'inspiració per anar preparant el cap de setmana.

Si sou seguidors de blogs (que una mica ho deveu ser perquè si no no serieu aquí ;-P) és probable que hagueu vist alguna cosa sobre la gent de Kinfolk. Es tracta d'una revista online i també en paper, fruit de la col·laboració entre diferents artistes d'arreu del món i un remei infalible si necessiteu una mica d'inspiració.  El que fa aquest projecte especial són les seves imatges, escenes quotidianes però molt cuidades, d'aquelles que et fan somiar en una vida de sopars a la fresca amb espelmetes, bona companyia i bon menjar. I també els seus vídeos! Escenes senzilles com una recepta de salsa pesto, com es fa la mel o un sopar per a dos, però tan cuidades que et sembla que pots arribar a tastar i olorar el que fan. 

Classic Pesto from Kinfolk on Vimeo.
 
Honey Harvest from Kinfolk on Vimeo.


Kinfolk: Dinner for Two from Kinfolk on Vimeo.

Al seu canal de Vimeo  trobareu moltíssims vídeos i  aquí teniu la seva web. 


Bon cap de setmana!

Mònica

SALSA DE CALÇOTS

En plena campanya de calçotades, no podia faltar una recepta de la salsa de calçots! És la que fa la meva mare, i tothom diu que és boníssima (i jo ho corroboro!), de fet la salsa és MOLT important per a fer una calçotada com Déu mana, i si la salsa és bona ja hi tenim molt de guanyat. Penseu que no té res a veure la salsa casolana amb la salsa de compra, per molt que us diguin...i a més fer-la a casa no te massa complicació, només heu de recopilar alguns ingredients.

Què necessitem per a fer-la? (Per a unes 6/8 persones)

~ 1 kg i mig de tomàquets madurs de ram

~ Una cabeça d'alls

~ 200 grams d'ametlles i 100 grams d'avellanes, ambdues coses pelades, torrades i picades

~ Un molla de de pa sucat amb vinagre

~ Dos o tres nyores

~ 3/4L d'oli (de girassol, ja que n'utilitzarem força i el d'oliva li donaria un gust massa fort.

~ Una dent d'all 

~ Sal i pebre negre

Escalivarem els tomàquets i la cabeça d'alls (posant-los un parell de minuts al microones ja farem el fet). Un cop escalivats els posarem dins un bol gran i hi anirem afegint la resta dels ingredients menys l'oli. 

Ara sí, al final de tot afegirem l'oli, però només un got.

Amb el minipimer ho batrem tot com si féssim una maonesa. Un cop batut ho provarem i anirem rectificant de sal i de pebre. Poc a poc, anirem abocant la resta de l'oli mentre tornem a batre la barreja. Continuarem tastant de tant en tant per rectificar de sal i pebre.

Un cop tot està lligat, ja tenim la salsa feta? Doncs depèn! Si preferiu posar-hi all (per mi és molt millor, tot i les conseqüències...) heu d'agafar la meitat d'una dent d'all, treure-li el nervi i posar-la al fons del bol. Poseu-hi el minipimer a sobre i engegueu-lo de manera que quedi trinxat dins la salsa.

Bé, espero que feu moltes calçotades, que fan primavera i s'hi comparteixen bons moments.

Marina

EL NINO

Us presento el Nino! Estic molt contenta de com m'ha quedat aquest conillet que he cosit amb la meva nova màquina de cosir. És una de les primeres coses que he cosit i estic sorpresa del resultat! 

El patró el vaig treure del llibre Encyclopedia of sewing and fabric crafts, que vaig comprar a New York quan hi vam anar el Nadal passat. Si us interessa tenir-lo podreu trobar-lo a Amazon.

El Nino és força senzill de fer. Per tallar el patró vaig utilitzar la Silhouette Cameo que també vam comprar al viatge. La Silhouette és un ploter que talla paper, cartolina, cartró, roba, etc... Un dia vull fer un post explicant amb detall aquesta joia de màquina. 

De tota manera si no teniu la Silhouette podeu imprimir el patró en paper i copiar-lo a la roba amb guix de sastre, retallar-lo i començar a cosir. Per a que la roba quedi més consistent la vaig folrar per la part interior amb folre de llibres transparent. Un cop folrades vaig ajuntar les parts de manera que el folre quedés a la part de fora i ho vaig embastar per a cosir-ho després amb la Singer.

Un cop cosit calia girar la roba, farcir-la i cosir-hi els bracets.

I, és clar, cosir a mà els ullets i la boqueta!

I aquí el teniu damunt del tamboret groc la mar de pinxo! Jejeje

Si voleu més info no dubteu en preguntar-me! ;)

Marina

ELS DILLUNS NECESSITEN MÚSICA... i cupcakes!

Bon dia! Aquest ha estat un bon cap de setmana. Tot i que el vent fred  ens ha acompanyat la major part del temps, el sol també. Hem fet el primer dinaret a la terrassa al sol, he vist amics que han vingut de visita i he menjat molt. Molt. Ara que just hauria de començar l'operació biquini s'ajunten dinars, aniversaris i excuses. Només dic que encara tinc Mona a la nevera i el dissabte per la tarda no se'ns va ocórrer res més amb la Silvia que posar-nos a fer això...

Tot i que no les teníem totes, han quedat prou bé per ser el primer cop no?

I per acompanyar, avui posem música dolceta.
De primer, Joel Alme.

 
I de segon, aquesta cançó de la pel·lícula  "Pitch Perfect". La vaig veure un dia tonto en que no tenia ganes de pensar esperant el pitjor. I mira, sense ser la gran pel·lícula la vaig trobar entretinguda i va complir força bé el seu objectiu. 
Aquí teniu la versió del disc, però us deixo un vídeo perquè veieu com com és l'original, us animeu a imitar-la?

Mònica

PASTÍS D'ARC DE SANT MARTÍ

Ja feia temps que volia fer un pastís d'arc de Sant Martí i com que em tornava a tocar fer la mona per als nebots, vaig decidir aprofitar l'ocasió i fer-lo. Els nens hi van participar i els va entusiasmar tant el procés com el resultat.
La recepta la vaig treure del blog Mericuinetes, si us engresqueu a fer-lo podeu seguir-ne les instruccions. Apuntar que jo vaig fer servir un motlle de 22 cm de diàmetre i després vaig retallar les vores com es veu a la fotografia per tal que quedessin més igualades i amb major superfície. Com que la massa porta mantega el pa de pessic no puja gaire i queda com a la imatge.



Els colorants són colorants alimentaris. Jo ja vaig comprar un kit amb tots els colors fets. Si compreu només els tres colors bàsics podeu aconseguir els colors fent les pertinents barreges. 
A la recepta també hi ha essència de vainilla, jo no en vaig posar. 
Entre capa i capa hi vaig posar nata muntada de la de tota la vida.



Aquí podeu veure els retalls sobrants de cada pa de pessic.



Un cop fets i retallats els vaig deixar a la nevera embolicats en paper film fins l'endemà, no per res en especial, sinó perquè ja s'havia fet tard i volia continuar el dia següent.



Aquí teniu l'ou de Pasqua, que també vam fer nosaltres! Utilitzant un motlle d'ou força gran comprat a Gadgets Cuina, vam fer l'ou seguint les instruccions d'aquest vídeo.






I bé, per muntar el pastís vaig anar col.locant els pans de pessic amb aquest ordre de colors i amb nata entre cadascun. 



Aquí teniu l'ou posat damunt el pastís! És gran, oi??
















I això és tot! Espero que us hagi agradat la meva mona particular! ;)

Marina

SOFAR SOUNDS

Ups, ja haureu vist que aquesta setmana se'm va passar l'entrada musical dels dilluns! Tranquils, estic viva però és que era la Mona i no tenia massa sensació de dilluns... ai, les vacances!

Anyways, que aquesta setmana, per  a variar una mica, us parlaré d'un projecte musical que m'ha semblat força atractiu. Us imagineu un concert al menjador de casa? Això és el que fa la gent de SofarSound: concerts íntims, secrets i a casa. Els concerts s'organitzen en unes 18 ciutats arreu del món, entre elles Barcelona. Només us heu de subscriure a la seva web o al seu facebook  per estar informats.

I voleu exemples del que us podeu trobar?
Aquí teniu algunes meravelles que han sonat a l'edició de Barcelona: 

Olivemoon (us recomano molt el disc d'aquest grup català-suec si us agrada la música folk)

Berlin Ist

Mates Mates

Així que hispters de Barcelona, ja sabeu! (Aviseu-me...)


Fins aviat, 

Mònica

LICEU

El dia 24 de març vaig anar al Liceu de Barcelona. No hi havia estat mai, ni a visitar-lo, ni a una òpera ni a un concert. La veritat és que la sala principal és preciosa. Reconstruït després de l’incendi de 1994, aquest edifici aixecat el 1847 a la Rambla de Catalunya de Barcelona és un dels símbols de la ciutat.



Hi vam anar a veure Madama Butterfly, una de les més belles obres de Puccini. L’Albert em va regalar les entrades el primer aniversari del nostre casament, va ser realment emocionant. Es difícil descriure la sensació que tens quan sents en directe aquelles veus tant poderoses i vius la història passional que descriuen. Jo em vaig emocionar!

Ah, si teniu por d’anar a l’òpera i no entendre un borrall del que diuen els cantants, tranquils, al Liceu hi ha una petita pantalla a cada seient on van apareixent els subtítols a temps real.

Madama Butterfly és una altra òpera tràgica que explica la tirsta història d’una geisha de Nagasaki, Butterfly (Cio-Cio-San). Cio-Cio-San s’enamora cegament d’un cínic oficial de la Marina americana, Pinkerton. El casament es fa segons la llei japonesa que li permet al marit repudiar la dona i retornar al seu país. Quan descobreix que l’home que estima reapareix casat amb una americana i demana fer-se càrrec del fill que ella ha tingut durant la seva absència, posa fi al somni occidental que l’ha posseïda i es fa l’harakiri. L’obra se centra essencialment en Butterfly, amb una capacitat d’estimar i una delicadesa admirables.



Us deixo unes fotos de la nostra visita i uns vídeos del liceu i de Ramón Gener per a que us poseu en situació.

Marina