ESTÀ PLOVENT

Està plovent al centre de Barcelona. Ho veig per la finestra, però no plou tant com jo voldria. Em sembla que som molts els que tenim ganes que plogui molt, molt fort i durant molta estona. Fa tant de temps que els carrers no estan molls, que els arbres i la gespa no es reguen de forma natural...la calor i la xafogor d'aquest mes d'agost ens te a tots ofegats, i desitgem que una forta pluja s'endugui la pols, la contaminació i la brutícia dels carrers. Jo dic sovint que en aquesta ciutat hauria de ploure aigua barrejada amb desinfectant, que s'endugués alguna cosa més que pols i contaminació.

De moment fa 4 gotes fines només, però la gent ja s'ha amagat. La pluja d'estiu m'agrada molt, perquè em recorda les tardes d’estiu de fa anys a casa meva, quan de cop i volta es posava a ploure ben fort, durava mitja hora i després sortia el sol, dolç entre els núvols, brillant un altre cop, però ja no feia tanta calor. A vegades, et podia enganxar la pluja al carrer, d'imprevist, i deixar-te ben moll, però no importava perquè la pluja d'estiu no fa mal, ni fa fred, ni cal córrer per amagar-se...bé, això no se si és cosa de la pluja o de la gent, perquè al poble no ens amagàvem i a la ciutat tothom està aixoplugat, com si l'aigua fos verí. Recordo la sensació de quan queien aquelles gotes grosses i fredes a la pell, i de sobte ja estaves xop, i anaves cap a casa, sense córrer, assaborint aquell moment.

Està plovent i no tinc cap pressa,
Està plovent i no tinc pas son,
No tinc paraigües, però m'és igual,
Està plovent, PERÒ EM VULL MULLAR!



MÚSICA (EDICIÓ DE DIMARTS)

Hola, hola! Tranquils, no és dilluns, no hem tornat enrera en el temps. El que passa es que ahir vaig prendre'm el dia lliure per gaudir d'un dels meus últims dies de platja d'aquest any i no vaig tenir temps de posar-me a l'ordinador. Però avui torno a estar aquí, incorporada a la feina i portant una mica de música.
Tinc moooooltes ganes que vingui la tardor i la fresqueta, però com sembla que la calor no ens vol deixar, continuarem pensant en la platja...


Fins aviat!

Mònica

CAP DE SETMANA I NENS VOLADORS


Hola gent! No, no he desaparegut, senzillament se m'han acabat les vacances i he tornat a treballar :-S
Però bé, és divendres per fi i per celebrar-ho us porto un nova entrega de gent voladora, perquè sé que ho trobaveu a faltar... I aquest cop el que vola és un nen!!


La fotògrafa es diu Rachel Hulin i el petit volador és el seu fill Henry. 
Si teniu curiositat per veure com ho fa aquí teniu el truc.



Podeu veure la resta d'imatges i moltes més a la seva web http://rachelhulin.com/

Bon cap de setmana!!

Mònica

1 ANY

Dilluns va fer un any que l’Albert i jo ens vam casar. Un any que ha passat tant de pressa...! sembla que fos ahir quan estàvem enmig dels preparatius; sembla que fos ahir mateix el dia de la boda i el viatge de després. Durant aquest any hem estat recordant molt tot allò, perquè moltes coses del dia a dia ens recorden moments feliços que vam passar.

Aquest primer aniversari ens ha fet reviure encara més intensament aquella festa, i a mi personalment m’ha fet molt feliç.

Gràcies Albert!







Marina



ELS DILLUNS NECESSITEN MÚSICA

Aquests dies de vacances (que tristament ja s'acaben, oooh) han suposat algunes hores de cotxe i molta música. De tant en tant m'agrada posar algun vell cd a l'atzar i trobar-me perles com aquestes del passat. Aquí us deixo amb algunes que m'han acompanyat aquests dies.





Quins records!

Bon dilluns, 

Mònica

A L'AIGUA!

Ufff! quina calor! només puc pensar en piscines d'aigua fresqueta... us poso unes fotos per a que us caigui la baba com a mi. Són piscines petites però més que suficients per a refrescar-se!











Totes les fotos via

Marina

PEL·LÍCULES PER A NENS I NO TAN NENS

Avui us porto una altra entrada amb novetats cinematogràfiques. Aquest cop totes tenen en comú el fet d'anar  dirigides a públic infantil, però no exclusivament. De fet a casa nostra som ja grandets però les difrutem com a nens. A mi especialment m'agraden les que tenen un to fosc i una mica creepy, com ara Coraline per exemple, que no li recomanaria pas a nens petits a no ser que vulguem que no dormin per la nit.

La primera peli precisament està feta  pels creadors de  Coraline i es diu  "Paranorman" (aquí l'han traduït com "El alucinante mundo de Norman", ejem...) de Sam Fell i Chris Butler.


Nens, zombies  i fantasmes, guai! I l'estrenen el dia 24 d'agost, així que potser em plantejaré anar al cine i tot...

La següent peli també és d'animació, també té monstres i fantasmes. Es diu "Hotel Transilvania".


Aquesta no em fa tanta gràcia, però bueno com a curiositat, aquí la teniu. Per cert, l'estrena és el mes d'octubre.

La següent arriba de la mà de Disney i és una altra versió de "El Mago de Oz". Aquesta porta com a nom "Oz, el Grande y Poderoso" i les imatges són realment espectaculars.


Per veure aquesta ens haurem d'esperar al 2013. Igualment, em sembla que per mi la versió preferida sempre serà Return to Oz de l'any 1985. Aquesta si que NO li deixaria veure a un nen, és molt creepy... No sé pas els de Disney què pensaven.

Venga, i per acabar una que no sé si arribaré a veure (al menys al cine) i que fa temps que veig anunciada. Si algú l'ha vist que comenti!!


Fins aviat, 


Mònica

TEMPS D'HAVANERES

És estiu, i l’estiu és temps d’havaneres. L’havanera és una dolça melodia que et fa pensar en la platja, en la nit fresqueta vora del mar, en vacances i descans. Fins i tot des de lluny i per un moment, m’ho imagino i sento les onades i l’olor del mar…

Us deixo una cançó preciosa, una havanera cantada per la Silvia Perez Cruz. No em digueu que no la canta meravellosament bé. 

“Vestida de nit”, és el nom de la cançó, i la va interpretar a la cantada anual d’havaneres de Calella de Palafrugell l’estiu de 2011.

És un lloc on m’agradaria molt anar algun any, i portar-hi als meus pares. Aquest any ja l’han fet, però si en voleu saber més visiteu el seu web.





Marina

ARA FA UN ANY: Viatge a la Lapònia de Suècia





 Totes les fotos són fetes per mi.

L'estiu passat per aquestes dates, el Juanjo i jo vam viatjar a la Lapònia de Suècia. Vam llogar un cotxe i ens vam dedicar a explorar aquest fantàstic racó del planeta, sense horaris, sense rutes establertes... Només nosaltres, la natura i el sol de mitjanit.


Aquesta cançó va sonar molt en el nostre viatge i em transporta una mica allà cada cop que l'escolto.

Holocene by Bon Iver on Grooveshark 

Fins aviat, 

Mònica

ACAMPAR

Ara que hem tastat això d'acampar i ens ha agradat força, m'agrada mirar caravanes si es presenta l'ocasió. Aprofitant que la Mònica també fa acampada aquests dies, us ensenyo les fotos d'aquesta caravana senzilla però eficient.







Podeu trobar més info aquí i aquí.


Marina

ELS DILLUNS NECESSITEN MÚSICA

Bé, ja estic oficialment de vacances, i si tot va bé avui estaré passant una mica de temps amb la família abans de començar la ruta d'escapades que tenim prevista.

Oh, aquesta cançó... Ja té uns anyets i al seu moment la vaig escoltar molt, i l'altre dia va aparéixer per sorpresa al reproductor de música i res, que aquí la teniu...


Bon dilluns, 


Mònica

COSES CURIOSES

Tornem amb una nova entrada sobre coses curioses, unes més utils, d'altres més friquis, que he anat trobant quan tinc poca feina o poques ganes de fer-la ;-P
  • Comencem amb algo útil. Ja sabeu que en aquest blog ens encanta Noruega. Pels que teniu pensat anar-hi potser us seria d'utilitat aquest blog per aprendre norueg online de forma totalment gratuïta, i així ja no tindreu excusa per dir  "Jeg snaker litt norsk".
  • Un altre bloig curiós. Curiós principalment pel nom Cabin Porn. Només dir-vos que no és cap pàgina de contingut sexual, o de porno en cabanes (traducció literal). És un blog pels amants de les cabanes i això és el que trobareu: imatges espectaculars de cabanes arreu del món en indrets preciosos. Per gustos, colors...
  • I ja que estem bucòlics, us deixò un vídeo dedicat a l'estiu fet per la gent de Kinfolk
  • Ara canviem totalment de tema i parlem d'animalons tan curiosos que semblen de mentida però que existeixen de veritat. El primer és diu  Rosy Maple Moth i el segon és el Pacific Barreleye Fish, (si si, té el cap transparent !). Aquí podeu veure un vídeo del peixet en acció.
  • I ara  toca l'entrada friqui, un altre animaló, o potser  una animalada... Us presento l'orbra d'art del collectiu Gelitin: un conill rosa gegant de llana, d'uns 50 metres situat al mig d'una muntanya d'Itàlia, allà tirat, que es pot veure des de Google Maps. L'obra d'art és del l'any 2005 i en principi ha de durar uns 20 anys. Ja sabeu què fer per les vacances!
I això és tot!!

Fins aviat, 

Mònica


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...